Tinc la sort immensa de formar part d’un club de lectura fantàstic i, sovint, les propostes que arriben fan que hagi d’endinsar-me en lectures que d’altri manera no tindria en compte. La darrera ha estat “Vincles ferotges. La dona singular i la ciutat” de Vivian Gornick. No es tracta d’una novel·la (aquesta era la primeraContinua llegint “Vincles ferotges. A contrallum de les etiquetes”
Arxiu de categoria:Literatura
Calaveres atònites. Jesús Moncada, no em calen els teus dibuixos
Rellegint Moncada, he tornat a sentir la força de la teva veu, la densitat de la teva imaginació, el pes de la teva prosa. Em va passar per primer cop amb la novel·la Camí de Sirga. La teva contundència narrativa, els perfils únics de les teves descripcions i l’ús extraordinari de l’idioma van subjugar-me enContinua llegint “Calaveres atònites. Jesús Moncada, no em calen els teus dibuixos”
Tàndem, una història d’amor sense bicicletes
Tàndem, una història d’amor sense bicicletes. Ressenya de la novel·la de na Maria Barbal.
Paraules que tu entendràs. La novel·la d’un autor intel·ligent
No n’havia llegit res, d’en Xavier Bosch. Ni de la seva trilogia primigènia amb l’investigador i periodista Santana, ni dels darrers èxits Algú com tu i Nosaltres dos. Revisant el seu perfil me n’adono de quin error he comès. Perquè com a periodista és creador d’Alguna Pregunta Més, El Gran Dictat, o el director d’ÀgoraContinua llegint “Paraules que tu entendràs. La novel·la d’un autor intel·ligent”
La petita YU i la vida, allò tan complicat…
Ressenya de “La petita Yu i altres oblidats”. De Berta Vidal Abans de l’inici de la lectura d’aquest conjunt de narracions curtes, em vaig preguntar què voldria dir el títol. Oblidats? La petita Yu? Contes orientals? Relats sobre marginació social? Berta Vidal va guanyar l’any 2005 el Primer premi Ramon Planas de Narrativa Breu ambContinua llegint “La petita YU i la vida, allò tan complicat…”
Canto jo i la muntanya balla
Ressenya de la fantàstica novel·la “Canto jo i la muntanya balla” d’Irene Solà
La paret de Haushofer, la mirada sàvia d’una dona.
Fa dos dies que vaig acabar la lectura de “La pared”. I encara ara m’arriben missatges al cervell. Cal munyir la vaca, o refer la porta d’entrada de la cabana… Un relat distòpic de Marlen Haushofer, en la que afirmen és la seva millor novel·la, i que ens presenta l’enfrontament d’una dona davant una situacióContinua llegint “La paret de Haushofer, la mirada sàvia d’una dona.”
Cançó de la plana. Un cant a la senzillesa (potser massa)
Imagina’t assegut davant d’un dels paisatges idíl·lics d’un poble de pocs habitants de la Plana de Vic. Som al mes de maig i, tot i que la vida discorre amb els hàbits i costums de l’hivern, ja s’intueix l’estiu i la primavera ha esclatat en mil colors i formes. Els teus ulls fan de veuContinua llegint “Cançó de la plana. Un cant a la senzillesa (potser massa)”
En Pol Guasch i la paraula clau
El llegiré. Perquè qui té coses a dir, val la pena escoltar-lo. “Napalm al cor”, resta doncs pendent. I al discurs de Sant Jordi en va dir unes quantes d’interessants. Amb valentia, sense condescendència amb la classe política, sense por a les institucions, al govern de tots. O d’uns quants. En Pol Guasch, amb unContinua llegint “En Pol Guasch i la paraula clau”
La princesa, el drac i Sant Jordi. Un relat diferent
No sé qui nassos es va inventar que una princesa havia de dur un vestit de tant de pes. Ni d’aquest color rosat tant vintage. Es passeja a palau, amb un parell de servents que vigilen les seves passes. Aviat és Sant Jordi i ella n’és protagonista principal. En els darrers anys li han afegitContinua llegint “La princesa, el drac i Sant Jordi. Un relat diferent”
Pàgina d'autor d'Esteve Canet 