La paret de Haushofer, la mirada sàvia d’una dona.

Fa dos dies que vaig acabar la lectura de “La pared”. I encara ara m’arriben missatges al cervell. Cal munyir la vaca, o refer la porta d’entrada de la cabana… Un relat distòpic de Marlen Haushofer, en la que afirmen és la seva millor novel·la, i que ens presenta l’enfrontament d’una dona davant una situacióContinua llegint “La paret de Haushofer, la mirada sàvia d’una dona.”

Cançó de la plana. Un cant a la senzillesa (potser massa)

Imagina’t assegut davant d’un dels paisatges idíl·lics d’un poble de pocs habitants de la Plana de Vic. Som al mes de maig i, tot i que la vida discorre amb els hàbits i costums de l’hivern, ja s’intueix l’estiu i la primavera ha esclatat en mil colors i formes. Els teus ulls fan de veuContinua llegint “Cançó de la plana. Un cant a la senzillesa (potser massa)”

En Pol Guasch i la paraula clau

El llegiré. Perquè qui té coses a dir, val la pena escoltar-lo. “Napalm al cor”, resta doncs pendent. I al discurs de Sant Jordi en va dir unes quantes d’interessants. Amb valentia, sense condescendència amb la classe política, sense por a les institucions, al govern de tots. O d’uns quants. En Pol Guasch, amb unContinua llegint “En Pol Guasch i la paraula clau”

La princesa, el drac i Sant Jordi. Un relat diferent

No sé qui nassos es va inventar que una princesa havia de dur un vestit de tant de pes. Ni d’aquest color rosat tant vintage. Es passeja a palau, amb un parell de servents que vigilen les seves passes. Aviat és Sant Jordi i ella n’és protagonista principal. En els darrers anys li han afegitContinua llegint “La princesa, el drac i Sant Jordi. Un relat diferent”

Artesania i cultura

Sempre m’ha captivat el concepte d’artesania. Potser perquè conté una base de treball individual, potser perquè ets només tu qui et marques els objectius i el grau d’exigència que hi vols assolir. En tot cas, des del respecte profund per totes les activitats tradicionals que es poden definir com a artesanes; des del fuster alContinua llegint “Artesania i cultura”

Pijamablau. Què és la felicitat?

Març de 2021 -Què és la felicitat? – em va preguntar l’Anna, la meva psicòloga,. Ho va inquirir amb aquell gest imprecís que sovint utilitzava i que surava entre lo professional i lo sensual. La vaig respondre amb una altra pregunta, tret habitual de la meva indefinició endèmica: la felicitat és una sensació o hauriaContinua llegint “Pijamablau. Què és la felicitat?”

Hem deixat de creure en les paraules?

Març de 2021 La darrera escena eròtica que m’ha cridat l’atenció ha estat en una sèrie que, si bé ha acumulat centenars de crítiques positives, avorreix tant com la mateixa família real britànica. En efecte, a The crown, temporada 2a, capítol 4t (“Beryl”), la princesa Margaret protagonitza una escena d’alt voltatge eròtic amb qui seràContinua llegint “Hem deixat de creure en les paraules?”

D’aquí 700 anys, lo llorer reverdirà. La lluita entre el poder i la llibertat

Ho va profetitzar Guilhem de Belibasta, mentre cremava a la foguera, un 24 d’octubre de 1321, a Vila-roja del Termenés, a l’Aude. Aquest any, per tant, en farà set-cents. Raimond de Castelnau, el “meu” perfecte càtar, que va morir a La Granadella i va ser qui va reconsolar el mateix Belibasta, sabia prou bé queContinua llegint “D’aquí 700 anys, lo llorer reverdirà. La lluita entre el poder i la llibertat”

Paraules que no s’esborren

Paraules que no s’esborren. Aquesta és la pretensió. M’inicio en el bloc de la pàgina web i deixo enrere “L’internauta que somiava el passat“, el nom de l’anterior bloc a Vilaweb, i amb el qual seguiré en contacte. No he volgut començar sense fer una mirada enrere. Per això, enllaço els darrers posts d’un blocContinua llegint “Paraules que no s’esborren”