Novel·les publicades

Des de la publicació d’ El càtar de la Granadella, editada per Voliana Edicions el 2015, no he deixat d’escriure. Però potser no sabíeu que prèviament ja existien un “De Barcelona a Bertoluska” i un “Malowa”. Si em seguiu llegint, aviat esbrinareu en què consistien

El membre del Govern

La novel·la que retrata un present polític a Occident

A Bertoluska, un país d’independència recent, l’Albert Costa és un funcionari que, de cop i volta, es troba envoltat per un cas de corrupció. El seu amic en Pere li demana ajuda. En poques setmanes, el canvi radical a la societat bertoluskiana serà majúscul i el món sencer es preguntarà quina ha estat la verdadera causa…

NOVETAT. Publicada en versió e-book i en versió paper

El càtar de La Granadella

Una novel·la històrica que parlar de llibertat i de poder

Amb més de 400 exemplars venuts, El càtar de La Granadella és una novel·la històrica, publicada per Voliana Edicions el 2015. Un fet històric, la mort d’un dels darrers perfectes càtars a La Granadella, serveix per confeccionar un relat que s’endinsa no només a l’època de Jaume II, principis del segle XIV, sinó a l’actualitat, amb la descoberta a Jerusalem d’una bíblia escrita en català.

Ara la podreu també gaudir en versió e-book. Si la voleu en versió paper, aneu a Voliana Edicions o bé poseu-vos en contacte amb mi

Pijamablau

La novel·la eròtica que no et deixarà indiferent

Pijamablau és una novel·la sensual, de joc psicològic, que et farà viatjar per Formentera i per les obsessions més fonedisses del seu protagonista. Un home que, vençut per un amor impossible, descobrirà fins a quin punt l’addicció al sexe pot esdevenir presó i pot convertir un món aparentment real en un de fantasiós i on la indiferència no és una opció. El disposeu en les dues versions: versió e-book. I també en versió de paper


A ell no l’havien convidat a la vida.
Es va haver d’amagar sempre,
tapar-se la cara.
D’ell només en quedà una taca de sang fresquíssima, un sexe sense estrenar i unes ales cansades, plenes de pols

Miquel Bauçà. A ell no


Aquesta porta m’acompanya de fa molts anys… obre-la amb mi

A %d bloguers els agrada això: