Txékhov és més un autor teatral que no pas de prosa. Potser per això, els nombrosos personatges d’aquest relat dansen per l’escenari de la seva cal·ligrafia, com si entressin i sortissin de forma incessant dalt dels seus decorats. Com incessant és la descripció permanent, acurada, fidedigna, imaginativa, no només dels personatges, sinó de tot allòContinua llegint “Tres anys, d’Anton Txékhov. L’entrada més captivadora a la literatura russa”
Arxius d'autor: estevecanet07
Milan Kundera i “La insostenible lleugeresa del ser”. Lectures d’una vida
L’amor comença en el moment que una dona s’inscriu amb una de les seves paraules en la nostra memòria poètica. Rellegir Kundera i la seva obra m’ha fet adonar de com canviem al llarg dels anys. Havia llegit La insostenible lleugeresa del ser amb poc més de vint. I ara, amb la maduresa plenament instal·lada en el meu jo,Continua llegint “Milan Kundera i “La insostenible lleugeresa del ser”. Lectures d’una vida”
El xal de Cynthia Ozick. Traducció de Dolors Udina
Ressenya del relat curt “El xal” de Cynthia Ozick
Vincles ferotges. A contrallum de les etiquetes
Tinc la sort immensa de formar part d’un club de lectura fantàstic i, sovint, les propostes que arriben fan que hagi d’endinsar-me en lectures que d’altri manera no tindria en compte. La darrera ha estat “Vincles ferotges. La dona singular i la ciutat” de Vivian Gornick. No es tracta d’una novel·la (aquesta era la primeraContinua llegint “Vincles ferotges. A contrallum de les etiquetes”
Don’t look up. No miris cap amunt. Espòiler: no ens remourà les consciències
No miris cap amunt. O no miris el cel. Desconec quina seria la traducció més fidedigne de “Don’t look up”. En tot cas, és una proposta fílmica que ens fa Netflix, dirigida per Adam Mckay (que n’és el guionista) i interpretada per Leonardo DiCaprio, Jennifer Lawrence i Meryl Streep, entre d’altres. No faré una críticaContinua llegint “Don’t look up. No miris cap amunt. Espòiler: no ens remourà les consciències”
Calaveres atònites. Jesús Moncada, no em calen els teus dibuixos
Rellegint Moncada, he tornat a sentir la força de la teva veu, la densitat de la teva imaginació, el pes de la teva prosa. Em va passar per primer cop amb la novel·la Camí de Sirga. La teva contundència narrativa, els perfils únics de les teves descripcions i l’ús extraordinari de l’idioma van subjugar-me enContinua llegint “Calaveres atònites. Jesús Moncada, no em calen els teus dibuixos”
Tàndem, una història d’amor sense bicicletes
Tàndem, una història d’amor sense bicicletes. Ressenya de la novel·la de na Maria Barbal.
El joc del calamar. No és pas or tot el que lluu
La sèrie sud-coreana de la qual tothom en parla. I realment és recomanable al cent per cent. El tractament dels personatges, les situacions creades i els transfons que s’hi reflecteixen, poques vegades es troben tan ben executats en una mateixa producció. Centenars d’individus són cridats a competir entre ells per optar a un premi milionariContinua llegint “El joc del calamar. No és pas or tot el que lluu”
La drecera. O tot allò que reviu quan redreces els paisatges de la memòria
La drecera és una novel·la d’en Miquel Martín i Serra, que va ser publicada en primera edició el juny de 2020. Els títols han de servir de pistes per resoldre els entramats de qualsevol obra. Quasi sempre. I La drecera ho acompleix. Perquè si bé és un camí que utilitza el nostre jove protagonista perContinua llegint “La drecera. O tot allò que reviu quan redreces els paisatges de la memòria”
Paraules que tu entendràs. La novel·la d’un autor intel·ligent
No n’havia llegit res, d’en Xavier Bosch. Ni de la seva trilogia primigènia amb l’investigador i periodista Santana, ni dels darrers èxits Algú com tu i Nosaltres dos. Revisant el seu perfil me n’adono de quin error he comès. Perquè com a periodista és creador d’Alguna Pregunta Més, El Gran Dictat, o el director d’ÀgoraContinua llegint “Paraules que tu entendràs. La novel·la d’un autor intel·ligent”
Pàgina d'autor d'Esteve Canet 