Don’t look up. No miris cap amunt. Espòiler: no ens remourà les consciències

No miris cap amunt. O no miris el cel. Desconec quina seria la traducció més fidedigne de “Don’t look up”. En tot cas, és una proposta fílmica que ens fa Netflix, dirigida per Adam Mckay  (que n’és el guionista) i interpretada per Leonardo DiCaprio, Jennifer Lawrence i Meryl Streep, entre d’altres. No faré una críticaContinua llegint “Don’t look up. No miris cap amunt. Espòiler: no ens remourà les consciències”

Calaveres atònites. Jesús Moncada, no em calen els teus dibuixos

Rellegint Moncada, he tornat a sentir la força de la teva veu, la densitat de la teva imaginació, el pes de la teva prosa. Em va passar per primer cop amb la novel·la Camí de Sirga. La teva contundència narrativa, els perfils únics de les teves descripcions i l’ús extraordinari de l’idioma van subjugar-me enContinua llegint “Calaveres atònites. Jesús Moncada, no em calen els teus dibuixos”

El joc del calamar. No és pas or tot el que lluu

La sèrie sud-coreana de la qual tothom en parla. I realment és recomanable al cent per cent. El tractament dels personatges, les situacions creades i els transfons que s’hi reflecteixen, poques vegades es troben tan ben executats en una mateixa producció. Centenars d’individus són cridats a competir entre ells per optar a un premi milionariContinua llegint “El joc del calamar. No és pas or tot el que lluu”

La drecera. O tot allò que reviu quan redreces els paisatges de la memòria

La drecera és una novel·la d’en Miquel Martín i Serra, que va ser publicada en primera edició el juny de 2020. Els títols han de servir de pistes per resoldre els entramats de qualsevol obra. Quasi sempre. I La drecera ho acompleix. Perquè si bé és un camí que utilitza el nostre jove protagonista perContinua llegint “La drecera. O tot allò que reviu quan redreces els paisatges de la memòria”

Paraules que tu entendràs. La novel·la d’un autor intel·ligent

No n’havia llegit res, d’en Xavier Bosch. Ni de la seva trilogia primigènia amb l’investigador i periodista Santana, ni dels darrers èxits Algú com tu i Nosaltres dos. Revisant el seu perfil me n’adono de quin error he comès. Perquè com a periodista és creador d’Alguna Pregunta Més, El Gran Dictat, o el director d’ÀgoraContinua llegint “Paraules que tu entendràs. La novel·la d’un autor intel·ligent”

La petita YU i la vida, allò tan complicat…

Ressenya de “La petita Yu i altres oblidats”. De Berta Vidal Abans de l’inici de la lectura d’aquest conjunt de narracions curtes, em vaig preguntar què voldria dir el títol. Oblidats? La petita Yu? Contes orientals? Relats sobre marginació social? Berta Vidal va guanyar l’any 2005 el Primer premi Ramon Planas de Narrativa Breu ambContinua llegint “La petita YU i la vida, allò tan complicat…”

“Aviam” què passa

Molts estius queden per viure. De fa anys que cap al maig i principis de juny, estic pendent de l’anunci de l’Estrella Damm. Ho reconec. Però aquest any… em resistia. Sabia de què anava i a més havia llegit crítiques ferotges. Però no me n’he pogut estar. I avui l’he visionat. Amb la prèvia deContinua llegint ““Aviam” què passa”

La paret de Haushofer, la mirada sàvia d’una dona.

Fa dos dies que vaig acabar la lectura de “La pared”. I encara ara m’arriben missatges al cervell. Cal munyir la vaca, o refer la porta d’entrada de la cabana… Un relat distòpic de Marlen Haushofer, en la que afirmen és la seva millor novel·la, i que ens presenta l’enfrontament d’una dona davant una situacióContinua llegint “La paret de Haushofer, la mirada sàvia d’una dona.”