La drecera. O tot allò que reviu quan redreces els paisatges de la memòria

La drecera és una novel·la d’en Miquel Martín i Serra, que va ser publicada en primera edició el juny de 2020.

Els títols han de servir de pistes per resoldre els entramats de qualsevol obra. Quasi sempre. I La drecera ho acompleix. Perquè si bé és un camí que utilitza el nostre jove protagonista per evitar fer volta (i que li permet estades sovintejades a Mas Bou i amb en Pitu), també pot servir per traçar el paral·lelisme entre allò que perviu en els nostres records.

Llegir-la m’ha transportat, en sensacions i paraules, a moments d’infantesa que, tot i que eren lluny de l’Empordà, em segueixen sotjant des dels corriols de les memòries infantils. Només per això ja m’ha valgut la pena.

L’epíleg d’en Josep Maria Fonalleras enquadra bé els objectius de l’obra i fa parar esment en els versos inicials que l’autor ha volgut que presidissin el seu inici. Són versos de Carner que et traslladen a la platja i la vella mar que sempre ens acompanya.

En Miquel Martin i Serra ha creat una obra excelsa, de prosa i detalls, de llengua plena i experiències viscudes. Un home premiat en quasi tot el que ha publicat, conté alguna clau que escapa a la resta dels mortals, escriguin o no.

El punt de vista del nen-noi protagonista és immillorable. Perquè descobrim tot el seu món, de manera exclusiva, única, sincera, esquinçada. I anem creixent amb ell. És el fill únic dels masovers d’un xalet-masia d’una família benestant de Barcelona, d’aquelles amb xofer i noies filipines pel servei. I al llibre s’hi aboquen tots els descobriments corresponents a un “nanu” empordanès, de família humil. La natura esplendorosa i els personatges únics d’aquell país petit. En Pitu…

Els comentaris sobre els fitxatges del Barça ens permeten descobrir exactament els tempos d’espai i temps. Uns inicis dels anys 80, plens encara de diferències socials entre els masovers i els “senyors”, una vida plena per camins i boscos, on l’escola era l’accident i els estius el moment d’experimentar. Que lluny queden els nostres 80 de l’actualitat.

La única crítica que m’atreveixo a fer és que no remarqui més els canvis d’estacions. Es produeixen salts que només podem detectar a través dels ulls vius i innocents del petit. Possiblement, això hagués provocat una obra més voluminosa. I d’això també em planyo. Maleïda idea del món editorial de creure que les bones novel·les d’avui en dia no han de superar les dues-centes planes.

No he pogut evitar fer una comparativa amb Haruf i Cançó de la Plana, que ja us vaig ressenyar. Just les crítiques que jo li feia (el punt de vista de tercera persona, massa fred, massa professional i la  no concreció temporal) es trenca amb La drecera, i així com Haruf retrata la visita al ginecòleg d’una de les protagonistes, aquí en Martin descriu una matança del porc amb tots els detalls. Però, l’efecte és molt diferent. Aquí entens que la matança forma part del món que ens pretén descriure l’autor. Amb en Haruf, ni la visita ni l’autòpsia del cavall tenien massa raons justificables per formar part del text de la novel·la.

Potser perquè jo també vaig viure de prop una matança del porc, quan encara es permetia fer al carrer, a La Granadella. Les olors, visions i sobretot els alarits de l’animal han conviscut amb mi a través d’aquests corriols de la memòria.

O les anades amb la família a la platja, i el dinar posterior, entre pins i ombres d’estiu, quan la única preocupació és que no et piquessin els mosquits i la beguda fos ben freda. O les curses amb la bicicleta i els companys que no saps mai si acabaran essent amics o enemics.

Un monument de prosa, Miquel, de vocabulari ric i fastuós, de sensacions plenes i de gustos agredolços. Com la vida mateixa.

PD: m’agrada la manera de fer d’Edicions del Periscopi. Enhorabona

Publicat per estevecanet07

Escric a deshores i somio despert. Que no em treguin la llibertat de pensar... A Twitter faig frases de paraules que no s'esborren. Autor de: #ElcàtardelaGranadella; #Pijamablau i #Elmembredelgovern

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: