“Aviam” què passa

Molts estius queden per viure.

De fa anys que cap al maig i principis de juny, estic pendent de l’anunci de l’Estrella Damm. Ho reconec. Però aquest any… em resistia. Sabia de què anava i a més havia llegit crítiques ferotges.

Però no me n’he pogut estar. I avui l’he visionat. Amb la prèvia de la cançó “Aviam què passa” (de Rigoberta Bandini) que he escoltat més de deu cops a les ràdios musicals nostrades. Em semblava una tonada fàcil, una lletra simple i una interpretació moderada. Tot i així, és d’aquell tipus de cançons que enganxen; no ho puc negar.

Bé, un cop visionat l’anunci (de més de cinc minuts), les conclusions són semblants a la peça musical: simple, argument massa fàcil i interpretació moderada. I això és el més greu, al meu entendre. Perquè suposar que la major part del pressupost va a parar al Mario Casas, i veient-ne la seva interpretació escarransida (es comporta com si mai no hagués trepitjat una platja), em resulta sorprenent i decebedor. Ella, la Mireia Oriol, tampoc no puja gaire més el nivell. Sort d’en Pep Cruz. I és que això de parlar en vers, cercant la rima fàcil és una forma de comunicar que sempre m’ha posat nerviós, com una abraçada d’os (sense diacrític, oi).

En la sinopsi de la història, la noia s’interessa per un noi que recull plàstics de la platja, tot i que el fil sembla portar-nos a un crush de la Mireia per en Mario. Però no, ella es fixa en el voluntari que dedica part del seu temps a la millora de l’ecosistema. Simple. I el més preocupant és que aquesta manera de relatar la quotidianitat ha vingut per quedar-se. És el mateix pensament que em ve quan alguna Ong t’assalta enmig del carrer per a què coneguis la seva tasca i demanar-te una ajuda. Utilitzen els mateixos paràmetres que una multinacional. I te n’adones que, més enllà del seu altruisme aparent, hi rau una visió de la ciutadania que  no difereix en gaire a la de les grans empreses.

Fer de la lluita i el compromís per la conservació del medi dels ecosistemes que ens envolten, una eina més per lligar, o per semblar guai, ho trobo pobre, simple, mediocre.

Però diria que la mediocritat ja ha pres el relleu a la defensa dels valors, a l’explicació i convenciment de les idees, a les lluites que encara ara assolen el planeta sencer.

Jo també mesuro fins a quin punt és necessari fer un post d’una matèria tan superficial. Però és que som a l’estiu i, aviam què passa, que la calor no et permet raonar gaire i una cervesa ben freda ajuda a restar a la superfície de la no concreció.

Ah, sí! L’”aviam”, m’agrada com a expressió col·loquial.
Salut!

Publicat per estevecanet07

Escric a deshores i somio despert. Que no em treguin la llibertat de pensar... A Twitter faig frases de paraules que no s'esborren. Autor de: #ElcàtardelaGranadella; #Pijamablau i #Elmembredelgovern

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: