Paraules que no s’esborren. Aquesta és la pretensió. M’inicio en el bloc de la pàgina web i deixo enrere “L’internauta que somiava el passat“, el nom de l’anterior bloc a Vilaweb, i amb el qual seguiré en contacte. No he volgut començar sense fer una mirada enrere. Per això, enllaço els darrers posts d’un bloc amb el qual si bé he interactuat poc, m’ha acompanyat de manera molt íntima i sincera. Com espero que ho faci aquest. I amb l’objectiu de fer-lo més constant i atractiu pels lectors.
M’inicio en el món de les pàgines web, en el sentit que faig la meva primera aportació
Dietari d’un confinament. Segona part
Segona part del recull de piulades a Twitter de l’etapa de confinament. Del 18 d’abril al 26 de maig de 2020
Maó, sa ciutat retrobada
Maó s’ofereix, espargida, per carrers empedrats i polits, i per multitud de places de diferents formes i aparences. El dia és ennuvolat però ve de gust passejar-s’hi, mentre l’aigua m’obsequia – de tant en tant–, amb esquitxos esmorteïts que només remullen les idees més antigues.
L’aroma del temps
Vaig conèixer l’assaig de Byung Chul-Han a través del digital @Catorze.cat. Una de les seves afirmacions era “qui vol viure més ràpid, també acaba morint més ràpid. L’experiència de la durada i no el nombre de vivències fa que una vida sigui plena”.
Dietari d’un confinament. Primera part
Recull de piulades a Twitter de l’etapa de confinament. Imatge d’una obra de Bansky. Del 16 de març al 17 d’abril de 2020
Pàgina d'autor d'Esteve Canet 