Homenatge a la primavera

Març de 2021

Mai no he admès que les sensacions que m’oferia la primavera en els anys adolescents anessin diluint-se. Ni mai no he assumit que el pes dels anys hagi fet desaparèixer aromes, colors, sons i tactes. Les aromes de la farigola i el romaní, el color immens de l’ametller florit, el xerroteig de les orenetes omplint l’horitzó de corbes inimaginables, o el tacte de la teva pell, totes aquestes sensacions romanen intactes.

No renuncio a seguir respirant i tocant la primavera, aquella primavera que em va fer adult, o la primera en què vaig notar la saliva verge de la meva filla just a l’enfilall del clatell. I aquella llum clara i diàfana, d’un dia radiant, que encara no t’escalfa, però et fa sentir intens el raig de sol que se t’instal·la ben endins de la matèria.

Les sensacions s’ajunten just a l’alçada del pit i s’hi barregen olors i colors, batecs i enyorances, en un garbuix de pensaments que miren enrere i calibren endavant. I mesuren, per damunt de tot, el que va significar la primavera de l’any 2020.

No, no vull renunciar a la primavera per segon any.

I des de casa meva, des del meu lloc virtual, acabat d’estrenar, t’encoratjo a què no hi renunciïs.

Desprèn-te de tota la roba, o de les peces més prescindibles i albira la natura que et crida. Respecta-la, endinsa’t-hi i no deixis de perdre l’oportunitat d’aplegar-la dins teu perquè et pertany. Despulla’t de pors i incoherències i omple’t de certeses i averanys. No deixis que la inintel·ligència dels executors socials apaguin el clam d’una ben merescuda passejada per tot allò que desitges i anheles i sents dins teu i no ets capaç de reconèixer-te.

Punset deia que la felicitat és l’absència de por. Hi estic d’acord. Algú que aprecio m’assegurava que amb Pijamablau m’he despullat i que he demostrat ser molt valent. També hi estic d’acord. Tots aquells que escrivim ho fem amb un cert egoisme innat a ser llegits, escoltats, pensats. I també, amb un cert exhibicionisme. No el rebutjo, al contrari, et crido a llegir-me, escoltar-me i pensar-hi.

D’això és feta la primavera, no creus?

Publicat per estevecanet07

Escric a deshores i somio despert. Que no em treguin la llibertat de pensar... A Twitter faig frases de paraules que no s'esborren. Autor de: #ElcàtardelaGranadella; #Pijamablau i #Elmembredelgovern

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: